El perquè d’una revista “només” en valencià i en anglés
A Xàbia estan empadronades unes 32.000 persones. El 56% són estrangeres, és a dir, nascudes fora de l’Estat espanyol. D’eixe 56% la majoria són britànics (al voltant dels 8.500 habitants, o siga una quarta part de la població).
Aquestes dades són importants per entendre el plantejament idiomàtic de la revista Més Xàbia, que edita l’Ajuntament i de la qual en sóc el responsable. Després de diverses reflexions vam decidir de fer la revista pràcticament en bilingüe: valencià i anglés. De fet, en el número que acaba d’eixir -el seté- només dos notícies -de més d’una vintena- i l’editorial estan -també- en castellà, tota la resta es pot llegir en valencià i en la seua traducció a l’anglés.
Quines han sigut les claus d’aquesta decisió? N’explique cinc:
-
A hores d’ara les llengües que més es parlen a Xàbia són el valencià i l’anglés, aproximadament 2 de cada 4 habitants són catalonaparlants i 1 de cada 4 és angloparlant; la resta és un conglomerat d’idiomes encapçalat pel castellà i seguit de prop per l’alemany (uns 3.000 residents); aquesta torre de babel, però, no té fi atés que a hores d’ara al poble convivim més de 80 nacionalitats.
-
Un gran percentatge d’aquells que no entenen el valencià sí que comprenen l’anglés; i, a la inversa, una gran part dels qui no comprenen l’anglés sí que entenen el valencià;
-
El partit majoritari del govern municipal, el Bloc, té interés en promoure la llengua pròpia;
-
Per qüestions econòmiques la revista té les pàgines que té (32) i només caben dos idiomes.
-
El valencià és llengua oficial al País Valencià. He escrit aquest post perquè és una forma de fixar una resposta que ja he hagut de construir oralment vàries vegades.