Comuniquen els aparadors dels bancs? Un cas sobre Caja Madrid
Les sucursals dels bancs són, com la majoria de les franquícies, extensions de la marca matriu i, per tant, segueixen amb fidelitat l’ús de la identitat corporativa i de les campanyes que té en marxa l’empresa.
Per això em va cridar tant l’atenció “l’estat” de les finestres-aparador de la sucursal de Caja Madrid a Xàbia, en la confluència de la Ronda Nord amb la plaça de la Marina Alta. En comptes d’un banc sembla una mescla entre una immobiliària de baix cost i un locutori. El resultat és que la visió de l’aparador no m’inspira confiança en una entitat en què puc pensar a dipositar diners.
Quins són els elements que més destaquen –grinyolen- de la visió de la finestra.
- Els fulls no responen a un disseny sinó que han sigut impressos sense criteri i han sigut col·locats aleatòriament.
- L’eslògan “vendido” comporta una connotació negativa per a la caixa.
- La promoció de les cases és, com a mínim, coenta.
- El disseny amb l’ús de WordArt per part d’una caixa amb tant de capital –i dissenyadors, supose- és inversemblant.
- Pobles de la comarca i barris de Xàbia no es distingeixen un dels altres amb una mida de tipografia distinta.
- Al mateix vidre hi ha 7 banderes que se suposen idiomes, però els cartells de venda de cases estan escrits només en castellà.
- La finestra del costat està neta de missatges immobiliaris i crea un contrast molt impactant.
- I una altra cosa: fer un ús tan comercial de manera pública amb paraules com “oportunitat” de cases de gent que possiblement no ha pogut pagar-les, em sembla negatiu per a la reputació de la marca ja que pot generar animadversió.
Els aparadors són un element importantíssim per a la comunicació d’una marca perquè ens transmeten missatges sobre el que podrem trobar a l’interior del local.
