d

WE ARE BRUNN

Let’s Work Together

Salabre Comunicación y Marketing Online

El perquè d’una revista “només” en valencià i en anglés

A Xàbia estan empadronades unes 32.000 persones. El 56% són estrangeres, és a dir, nascudes fora de l’Estat espanyol. D’eixe 56% la majoria són britànics (al voltant dels 8.500 habitants, o siga una quarta part de la població).
Aquestes dades són importants per entendre el plantejament idiomàtic de la revista Més Xàbia, que edita l’Ajuntament i de la qual en sóc el responsable. Després de diverses reflexions vam decidir de fer la revista pràcticament en bilingüe: valencià i anglés. De fet, en el número que acaba d’eixir -el seté- només dos notícies -de més d’una vintena- i l’editorial estan -també- en castellà, tota la resta es pot llegir en valencià i en la seua traducció a l’anglés.
Quines han sigut les claus d’aquesta decisió? N’explique cinc:
  1. A hores d’ara les llengües que més es parlen a Xàbia són el valencià i l’anglés, aproximadament 2 de cada 4 habitants són catalonaparlants i 1 de cada 4 és angloparlant; la resta és un conglomerat d’idiomes encapçalat pel castellà i seguit de prop per l’alemany (uns 3.000 residents); aquesta torre de babel, però, no té fi atés que a hores d’ara al poble convivim més de 80 nacionalitats.
  2. Un gran percentatge d’aquells que no entenen el valencià sí que comprenen l’anglés; i, a la inversa, una gran part dels qui no comprenen l’anglés sí que entenen el valencià;
  3. El partit majoritari del govern municipal, el Bloc, té interés en promoure la llengua pròpia;
  4. Per qüestions econòmiques la revista té les pàgines que té (32) i només caben dos idiomes.
  5. El valencià és llengua oficial al País Valencià. He escrit aquest post perquè és una forma de fixar una resposta que ja he hagut de construir oralment vàries vegades.